Un 9/11 socialment digital

És impossible pensar que amb les eines de comunicació de les quals disposem avui s’hagués pogut canviar el gruix dels esdeveniments al voltant dels atemptats de l’11 de setembre del 2011 als Estats Units; de totes maneres, el que és segur és que s’hagués pogut canviar el curs de molts petits esdeveniments, de moltes petites històries personals,  gràcies a l’estat d’hipercomunicació en el qual estem immersos.

Si pensem en l’any 2001, probablement ens sorprendrà pensar que no exisita l’eina fonamental per a l’expansió de les xarxes socials o, ampliant-ho, dels mitjans de comunicació social: no hi havia telèfons intel·ligents a disposició del gran públic. No es podia navegar amb dades més enllà dels missatges de text i de veu deixats al contestador. L’iPhone va comercialitzar-se per primera vegada el 2007 i, per més que a molts usuaris Android convençuts ens dolgui, el telèfon d’Apple ha estat durant quasi una dècada el dispositiu que ha arrossegat la popularització de les pantalles tàctils, les aplicacions i, en conseqüència, les xarxes socials. L’any 2001, el mòbil de referència arreu del món era un Nokia de la línia 3000, aquells telèfons compactes, petits i gruixuts amb una pantalla monocrom que mostraven algun gràfic i permetien jugar a la “Serp”.

Read More »

Assistents virtuals

 

Assistents virtuals, així és com de moment anomenem els sistemes interactius que ens permeten relacionar-nos amb ordinadors a través de la nostra veu i del teclat com si es tractés d’un assistent en totes les activitats de la nostra vida que es poden dur a terme digitalment.

Què podem fer amb un assistent virtual? Es pot utilitzar un assitent virtual per fer qualsevol tipus de pregunta que es pugui resoldre amb dades disponibles a la xarxa o al seu propi sistema del que se’n podria anomenar “intel·ligència artificial”.

Podem demanar-li que ens informi sobre el temps, sobre notícies concretes i que ens les llegeixi en veu alta. Però també podem connectar-lo a altres aparells de l’internet de les coses i, en aquell moment, adquireix una dimensió completament nova: encendre i apagar els llums, l’aire condicionat o la calefacció a temperatures concretes, engegar o aturar la televisió i els reproductors de música amb un contingut concret, etc. Fins i tot, en terrenys  més pràctics poden servir de guies per a la cuina recordant llistes de compra i encarregant-les online, buscant noves receptes amb les seves quantitats i proporcions o fins i tot servir com a comptador de temps.

Els assistents virtuals més populars en l’actualitat són Siri d’Apple i Cortana de Microsoft, però la innovació de tenir un aparell propi, un dispositiu que està connectat a la xarxa i que a través dels seus altaveus serveix com a majordom virtual és que que probablement marcarà la diferència en els pròxims anys; en aquest terreny són pioners l’Amazon Echo amb la seva Alexa o Google Home amb el seu Google Assistant. Un estudi de Tractica afirma que acabarem el 2016 amb més de 500 milions de persones utilitzant assistents virtuals a tot el món; una xifra que agumentarà fins als 1.800 milions de persones el 2021.

5 dispositius per localitzar infants

 

 

Els problemes que pot generar la pèrdua d’un infant en qualsevol entorn s’han intentat solucionar amb tecnologia des de fa temps. El més habitual han estat els dispositius, anomenats “trackers” que utilitzen ones de ràdio o Bluetooth que funcionen perfectament en una distància curta. Els dispositius GPS, però juguen en una altra divisió ja que permeten posicionar exactament al nen en un mapa (o la seva última posició coneguda); aquests dispositius necessiten connexió mòbil i, per tant, permeten que el nen pugui fer una trucada de socors apretant un simple botó o a la inversa, a través de la demarcació “d’àrees segures” avisen quan en nen està sortint del seu espai. L’elecció dependrà de molts factors, començant pel caràcter del nen.

  1. FiLiP (aprox. 150€)

És un rellotge amb connexió 2G que té totes les funcions de localitzador i de zones segures. A través de dispositius Apple o Android podem localitzar-lo en qualsevol moment i permet que, per si hi ha més d’un nen, pugui tenir multiples perfils al mateix temps. Pot fer trucades a 5 números predeterminats. Aquí funciona només amb Movistar amb una quota de 12€ mensuals.

www.myfilip.com

 

  1. HereO (aprox. 200€)

Un rellotge que es sincronitza amb una aplicació d’Apple o d’Android per localitzar exactament la seva posició fent servir tecnologia GPS i WiFi; no pot fer trucades però sí disparar una senyal d’alerta. Aquest dispositiu porta una targeta SIM integrada que funciona a més de 120 països i, per tant, no s’ha de canviar de targeta si viatgem fora.

Sortirà al mercat aquesta tardor i requereix una subscripció mensual encara no especificada al seu lloc web oficial.

www.hereofamily.com

 

  1. Trax (aprox. 100€)

És probalbment el dispositiu més sofisticat que hi ha al mercat en aquests moments per a la localització d’infants. Es tracta d’una targeta rectangular molt prima que inclou un acceleròmetre, un giroscopi i un port miniUSB per a carregar-la. L’aplicació per a Apple i Android permet seguiment a temps real, alertes de velocitat i, fins i tot, un sistema de realitat augmentada per recerques de proximitat.

Requereix una quota de dades de 4 a 6 euros al mes a través d’una targeta SIM de prepagament que funciona en més de 30 països.

www.traxfamily.com

 

  1. My Buddy Tag (aprox. 40€)

Es tracta d’un braçalet de colors molt llampants que porta incorporat un localitzador Bluetooth amb una pila que dura fins a un any. Necessita que descarreguem l’aplicació al nostre telèfon mòbil i ens permet localitzar al nen a una distància màxima de 40 metres.

www.mybuddytag.com

 

  1. Tinitell (aprox. 150€)

Segurament, l’aparell amb un disseny més bonic i amb unes prestacions més estàndard. Es tracta d’un braçalet amb forma de rellotge (tot i que no és un rellotge) de disseny suec que funciona amb una targeta microSIM de qualsevol companyia que tingui xarxa de 2G. L’aplicació per Apple i Android permet geolocalitzar l’aparell en qualsevol moment. També  permet fer trucades a fins a 12 numeros només apretant un botó.

www.tinitell.com

Acid in the House

 

L’emoji ha viscut una revolució a partir de les aplicacions de missatgeria, però el primer emoji, aquell tan simple que mostra una cara somrient, conegut també com a Smiley és tan antic com la mateixa humanitat. Aquest cercle de color groc que mostra dos ulls i una boca somrient va ser també el símbol de l’Acid House.

Pels que van viure a finals dels 80, és impossible no recordar el boom de persones amb xapes de la cara somrient per tot arreu. Culturalment, tot i que es considera que l’Acid House va néixer als Estats Units, va ser en el que es va conèixer al Regne Unit com a Second Summer of Love: un període inclòs entre el 1987 i el 1989 on la música house, les drogues sintètiques variants de la meta-anfetamina i la festa van assolir el máxim impacte global que encara ressona avui en les raves d’arreu del món.

Curiosament, la portada del single “Beat Dis”, un dels referents dels inicis del moviment Acid va utilitzar l’Smiley en referència al còmic “Watchmen” d’Alan Moore i Dave Gibbons, amb la qual cosa, el cercle culturalment dispers es tanca i explota.

>  “BEAT DIS” – BOMB THE BASS

 

COMPLEMENT. Un excel·lent article de The Guardian sobre l’impacte del moviment Acid House al Regne Unit.

Acid House. The Dawn of a Rave New World.

 

 

 

 

 

 

Les 10 apps de missatgeria que dominen el món

 

 

Les 10 aplicacions de missatgeries amb més usuaris actius mensuals en aquests moments són, de menor a major:

 

  1. Kakaotalk – 48 milions d’usuaris

És una plataforma coreana que ha sabut transformar, a la manera oriental, el que era una plataforma de missatges en tot un ecosistema que einclou videojocs, continguts digitals, comerç electrònic i canals tematitzats per a màrqueting i personatges famosos.

 

  1. Telegram – 100 milions d’usuaris

Una aplicació creada per dos germans russos, també creadors de la xarxa social VKontacte. La seva vida recorda la d’altres referents que han sortit de Rússia per diferències polítiques o senzillament socials. Actualment segons la mateixa companyia, Telegram no té res a veure li legal ni físicament amb la Federació Russa i les seves oficines són a Berlin. Actualment els seus Telegram Channels l’estan transportant a una dimensió que les aplicacions orientals ja fa temps que experimenten.

 

  1. Blackberry messenger – 100 milions d’usuaris

Parlar d’aquesta plataforma és, probablment, parlar de la primera gran eina de misstgeria instantània en format de text i imatge per a mòbil; la singularitat en el seu moment d’aquest servei garantia a RIM, l’empresa que fabricava les Blackberry, d’una massa global de fans del seu sistema i dels seus dispositius amb el famós Blackberry PIN. Ara és multiplataforma.

 

  1. LINE – 215 milions d’usuaris

Una plataforma d’origen japonès propietat d’una gran empresa coreana. És extremadament popular a Japó, Taiwan i Tailàndia. A Japó és tan popular que fins i tot té la seva sèrie de dibuixos animats. Va ser la primera aplicació d’estil oriental que es va fer relativament popular a casa nostra i ens va mostrar les possibilitats de coses tan útils com els stickers. També disposa de plataforma de jocs i de comerç electrònic.

 

  1. Viber – 249 milions d’usuaris

Empresa creada a Xipre per cinc bielorrussos i un israelià, comprada pel gegant japonès de comerç electrònic Rakuten. En principi va néixer com a la competència de Skype per a plataformes Apple i molt orientada a les trucades.

 

  1. Skype – 300 milions d’usuaris

Tot i que “fer un Skype” s’ha transformat en una expressió estàndard. Va ser creada el 2003 per un danès i un suec pensada per a comunicacions entre ordinadors. L’empresa va ser comprada primer per eBay i, el 2011 comprada per Microsoft. Una eina realment multiplaforma de text, documents, imatges i videotrucada.

 

  1. WeChat – 697 milions d’usuaris

Plataforma xinesa propietat de Tencent, un holding que inclou mitjans de comunicació, producció audiovisual i telecomunicacions. En xinès “weixin” vol dir, literalment, “micromissatge”. Pràcticament centrada en el mercat xinès permet missatges de veu, missatges en grups públics, videoconferència, videojocs i compartir fotografies i vídeos.

 

  1. QQMobile – 853 milions d’usuaris

Propietat de la mateixa companyia xinesa Tencent. És la plataforma més popular a la Xina i va ser creada el 1999. Es complementa amb altres plataformes de la mateixa companyia com la gegantina xarxa social QZone.

 

  1. Facebook Messenger – 900 milions d’usuaris

Semblava difícil quedar-se amb una marca com “Messenger”, un programa molt utilitzat en els ordinadors a partir de finals dels 90, però Facebook és capaç de moltes coses. Bàsicament parteix de la senzilla idea d’aprofitar la força del sistema de xat de Facebook per tenir una apliació pròpia. A més, des de la passada primavera, el Messenger apermet crear chatbots (aquestes entitats de conversa artificial que ens permeten parlar amb màquines amb fórmules humanes); avui ja en té més de 10.000 en funcionament .

 

  1. Whatsapp – 1000 milions d’usuaris

Quan et converteixen en una paraula estàndard és que l’èxit és rotund. “Fer un Whatsapp” és una d’aquelles frases que fa només 5 anys no ens haugués dit res i, avui, forma part de la vida més quotidiana. La van crear dos ex-Yahoo l’any 2010.

 

Aquesta llista no inclou moltes altres aplicacions que també hi podrien ser perquè tenen serveis que poden ser usats, i de fet, són utilitzats cada dia per milions d’usuaris com a eines de missatgeria com Snapchat o Instagram. Tampoc hi figuren aplicacions pensades bàsicament per a fer videotrucades com Facetime o la novetat d’aquest mes d’agost, Google DUO.

Referència: http://www.statista.com/statistics/258749/most-popular-global-mobile-messenger-apps/

 

 

 

5 dispositius per repensar el teclat

 

 

Una selecció de gadgets per poder escriure amb els nostres dispositius pensant en el futur i el passat dels teclats.

 

  1. Emoji Keyboard (aprox. 50€)

Un teclat Bluetooth amb una gran quantitat d’emojis integrats per tal de poder escriure directament amb aquests símbols. El teclat ha estat un èxit global i funciona amb sistemes Apple i Windows.

https://emojiworks.co/

 

  1. Celluon Epic Keyboard (aprox. 100€)

Un d’aquells gadgets que et deixa amb la boca oberta la primera vegada que el veus. Es tracta d’un projector laser que ens projecta un teclat sobre qualsevol superfície plana. L’usuari pot escriure o fer tot tipus de gestos interactius amb el teclat sigui on sigui. Funciona amb Bluetooth.

http://www.celluon.com/products_epic_overview.php

 

  1. Livescribe Smartpen (aprox. 100€ – 200€).

Un bolígraf que ens permet escriure sobre paper i, simultàniament, envar el que estem escrivint al nostre dispositiu electrònic. Això ens permet tenir una còpia digital de tot el que escrivim a qualsevol paper o llibreta i, a més, transformar-ho en format de text digital. Compatible amb Android i Apple.

https://www.livescribe.com/en-us/smartpen/ls3/

 

  1. Leap Motion HP Keyboard (aprox. 40€)

És un teclat que integra la primera versió de Leap Motion de tal manera que podem escriure amb les tecles i podem fer moviments a l’aire amb les mans per interactuar amb l’ordinador. El problema és que no més està disponible amb teclat nord-americà.

http://store-eur.leapmotion.com/products/hp-leap-motion-keyboard

 

  1. QwerkyWriter (aprox. 250€ – 350€)

Una meravella pels amants d’allò clàssic. Un teclat Bluetooth que funciona per entorns Windows, Apple i Android amb tecles mecàniques. És el més semblant a una màquina d’escriure clàssica, una peça d’una bellesa extrema pels amants de les Underwood o les Hispano-Olivetti.

http://www.qwerkywriter.com/

Matar al missatger

 

Les aplicacions de missatgeria electrònica s’han transformat una eina estàndard de comunicació amb una velocitat impressionant. Pràcticament no recordem com era el món sense Whatsapp. Aquells missatges SMS que s’havien de pagar a preu d’or però que, tot i això, sortien més econòmics que les trucades, han quedat pràcticament oblidats en unes tarifes planes que pràcticament ningú fa servir. Les companyies de telecomunicacions han quedat fora de joc ràpidament i sense cap capacitat de reacció davant les eines de comunicació que, utilitzant les seves xarxes de dades, han creat fins i tot una nova forma de comunicar-se. De fet, l’aposta unitària de les principals empreses de telecomunicacions del món per fer front a les apps de missatges va ser un projecte fallit anomenat Joyn. El mes de desembre de l’any 2012 publicava en aquest bloc aquest article on s’explicava la complexitat de moment per les empreses de telecomunicacions en aquest àmbit.
Read More »