Els que paguen la festa

Distribució, fidelització i monetització. Aquests són els tres pilars que en el poc temps que ha tingut el món dels negocis digitals per crear una mínima cultura empresarial s’han erigit com a fonamentals per sustentar qualsevol projecte que aspiri a ser rendible. El camí és aconseguir captar més audiència a través de continguts atractius i saber transformar aquesta audiència fidelitzada en beneficis a través de subscripcions, publicitat i comerç electrònic.

Qualsevol estratègia fora d’aquest marc pot resultar interessant des del punt de vista tecnològic, però difícilment resultarà rendible per les empreses dedicades a la comunicació. Massa vegades, la visió de conjunt completament es perd a causa de la fascinació per les últimes tendències del sector. Distribució, fidelització i monetització. En el fons, estem parlant de la creació d’un model de negoci que encara no existeix.

Dins d’aquest mercat indefinit, Google s’ha erigit com la primera gran companyia de la història que aconsegueix crear un gran negoci de comunicació a nivell mundial basant-se en els tres pilars del negoci digital. Perquè Google és una empresa de comunicació. Conceptualment el seu funcionament és simple: recull informació i la posa a disposició de l’usuari a canvi de publicitat. En aquests moments, la inversió en cercadors ocupa pràcticament la meitat de la inversió publicitària digital a nivell mundial i Google n’és el màxim beneficiat.

El problema per les empreses tradicionals de comunicació és que Google no paga als creadors dels continguts que transmet i selecciona. Com a mínim no els paga directament. Hi ha molts professionals del sector que defensen la teoria que gràcies a que Google genera una gran quantitat de tràfic a les pàgines web dels mitjans aquests poden, al seu torn, vendre publicitat a aquesta audiència. Però també hi ha moltes veus de directius de mitjans de comunicació que s’alcen contra el que consideren una mena de paràsit digital que xucla la sang de continguts generats per altres.

De totes maneres, més enllà de les accions de guerra oberta de Rupert Murdoch i el seu grup News Corp cap altre gran grup de comunicació ha decidit tallar completament els enllaços amb el gran buscador. I és en aquesta lluita agònica per la supervivència del model tradicional d’empresa de comunicació quan sorgeixen les plataformes de pagament per continguts (paywalls). Tot i que fa molt de temps que estan en funcionament, mai tants grups de comunicació havien apostat tan fermament per aquesta via d’explotació de continguts. Els micropagaments que Apple ha aconseguit implantar amb èxit en aplicacions digitals i continguts musicals gràcies a la plataforma iTunes i AppStore busquen ara el seu camí per arribar a un públic més general.

Encara és aviat per valorar l’èxit de les primeres experiències importants respecte les paywalls, però és  interessant veure com els dos gegants del món digital s’hi estan centrant molt seriosament. Google (una altra vegada) i Facebook estan desenvolupant les seves pròpies plataformes de pagament per continguts. Aquesta pot ser la pista que indica que potser, aquesta vegada sí, ens estem acostant a un model factible

Newspass és el nom de treball d’aquesta plataforma de pagament per continguts desenvolupada Google. Aquesta seria l’evolució d’una proposta que la mateixa companyia va realitzar la NAA (Newspaper Association of America) el passat setembre de 2009. A l’igual que el Facebook Connect, les dues paywalls es basen en el concepte one-click que va inventar Apple fa uns anys. L’usuari introdueix les seves dades una vegada i des d’aquell moment pot realizar les compres que cregui necessàries amb només una confirmació de la seva identitat. D’aquesta manera, el lector pot subscriure’s a revistes, diaris i altres continguts digitals per consumir-los còmodament a través de múltiples suports com poden ser l’ordinador, el telèfon mòbil o el tablet.

El mercat dels continguts està, per tant, més obert que mai i clarament s’està estructurant al voltant dels nous rols digitals: plataformes de distribució, centres de creació de continguts i plataformes de pagament. Distribució, fidelització i  monetització. Segur que tancar aquesta definició ajudarà a que els mitjans de comunicació tradicionals trobin la rendibilitat al món digital.

Algú em va dir fa temps que si, enmig d’una festa, et pares a pensar qui l’està pagant i no trobes una resposta clara i immediata, el més probable és que aquella festa l’estiguis pagant tu.

La festa digital ha d’acabar trobant un ritme constant, menys festiu, però més ortodox. La festa ha d’acabar amb el començament d’un nou model seriós, professional i rendible per a tots els agents en la cadena de valor de la comunicació.

Article redactat originalment per la revista de l’ESCACC.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s