Show me the money

Google, Apple i Microsoft, tres de les empreses més populars del món, paguen una quantitat mínima dels seus impostos fora dels Estats Units. Aquestes tres empreses, encapçalen un rànquing al qual se n’hi afegeixen moltíssimes altres multinacionals com Facebook, Amazon o Starbucks, que estalvien milers de milions de dòlars anuals en impostos gràcies a estratègies enginyeria fiscal.

A principis d’aquest any, la Comisió del Mercat de Valors dels Estats Units, coneguda com a SEC, va obligar a les empreses a detallar quins són els seus beneficis i quins impostos paguen sobre aquests beneficis als Estats Units i a la resta de països.

Google i Apple han exprimit al màxim la tàctica creada per Microsoft de facturar les seves vendes a l’exterior dels Estats Units a través de països amb baixa tributació, enllaçant facturacions a través d’Holanda, Luxemburg, Irlanda, Singapur o Bermudes. D’aquesta manera, aquestes empreses paguen una mitjana del 4,5% dels seus impostos per beneficis a l’estranger i més d’un 56% dins dels Estats Units. La diferència és tan escandalosa que, des del moment en què van sortir a la llum les xifres, van saltar les alarmes de molts països del món occidental i han desencadenat el treball conjunt d’Alemanya i el Regne Unit per posar-hi solució en el marc del G20.

Precisament, a la darrera reunió del G20 celebrada fa uns dies a Mèxic, els ministres d’Economia i Finances dels dos països han aconseguit que l’organització recollís un encàrrec clar a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Europeu (OCDE) per tal que presenti un informe sobre aquest tema a la pròxima reunió del G20 que es celebrarà Rússia el pròxim mes de febrer.

Aquesta curiosa unió entre Alemanya i el Regne Unit es suma als intents de França, segurament el país que més s’ha dedicat a la lluita contra les pràctiques d’enginyeria fiscal de les multinacionals. L’objectiu és intentar solucionar la paradoxa creada pels propis estats; ja que s’estàn utilitzant figures creades per evitar la doble imposició internacional (o sigui, que uns mateixos beneficis tributin a dos països diferents) per arribar a la nula tributació com a conseqüència de les agressives estrategies fiscals d’algunes companyies i de les facilitats d’alguns governs.

És evident que la majoria de governs no havien treballat a fons els resultats financers que podien comportar els canvis en els negocis globals, especialment relacionats amb l’explosió del comerç electrònic i la compra de productes digitals. També és evident que, tal com argumenten moltes multinacionals, la tributació per beneficis és només una part dels impostos, i que hi ha moltes maneres d’incentivar l’economia dels països on són presents.

La definició del problema és tan clara, com díficil en resulta la seva solució.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s