Pacman i Les Demoiselles d’Avignon

La consideració dels videojocs dins el món cultural ha anat creixent sense parar des de la seva aparició com a fenòmen de masses als anys 70. Una expressió cultural en tots els sentits que també ha esdevingut, en poc més de 30 anys, la indústria cultural amb més volum de negoci arreu del món. Però el pas definitiu cap a la consolidació del marc artístic dels videojocs s’està produint des de les institucions dedicades a investigar i a mostrar el patrimoni cultural.

Fa pocs dies el MoMA, Museu d’Art Modern de Nova York, ha fet públic que dedicarà una part de la seva exposició permanent als videojocs. Els criteris, segons afirmen, van més enllà de la valoració estètica dels jocs, centrant-se en molts altres aspectes que van des de l’elegància del codi de programació fins al disseny de l’experiència de joc. El MoMA ha reunit un equip d’experts de l’àmbit universitari, experts legals en conservació digital, historiadors i crítics que han ajudat a fer una llista dels 40 jocs escollits per formar part del fons de conservació del museu.


De la llista total, n’hi ha 14 amb els quals el museu inaugurarà una galeria el pròxim mes de març. PacMan, Tetris, Another World, Myst, SimCity2000, VibRibbon, The Sims, Katamari Damacy, EVE Online, Dwarf Fortress, Portal, flOw, Passage i Canabalt, han estat els escollits. Dos jocs de la dècada dels 80, quatre de la dècada dels 90 i vuit a partir de l’any 2000. Els quatre àmbits en els quals han destacat els jocs escollits pel MoMA són els de comportament, estètica, espai i temps.

Si bé és veritat que hi ha hagut moltes exposicions retrospectives sobre els videojocs en institucions culturals al llarg dels anys, mai fins ara s’havia creuat la barrera que marca el fet de formar part d’una col.lecció estable d’un dels museus d’art més reconeguts del món. En aquest aspecte, els videojocs es sumaran als nous reptes per als curadors, galeristes i col.leccionistes, que ja fa anys que estàn generant disciplines com el videoart. L’interrogant està en saber quina valoració de mercat, si és que ha d’existir, poden tenir productes digitals pensats, d’entrada per a ser reproduits de forma massiva.

Ralph Baer o Nolan Bushnell, considerats respectivament el creador dels videojocs i el creador de la indústria de l’entreteniment digital, també podran ser considerats, ben aviat, creadors d’una disciplina artística de museu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s