La realitat relativa

L’objectivitat no existeix. Es pot parlar de precisar, de contrastar i, fins i tot, d’actuar de bona fe; però quan s’explica una història, sigui quina sigui, sempre passa pel filtre subjectiu de qui l’escriu o l’edita. Els mitjans de comunicació s’han enfrontat als seus desitjos de ser objectius de forma més o menys honesta durant dècades perquè es considerava que aquest era un valor essencial pels lectors, per l’audiència, pel públic. De totes maneres, la revolució digital ha canviat les coses fins a arribar al punt en què molts professionals de la comunicació es pregunten si l’objectivitat és un valor real que cal preservar. La credibilitat i l’objectivitat mai han estat lligades íntimament però els seus camins tendeixen a separar-se de forma constant cada dia que passa.

La mateixa setmana en què es fa públic que Facebook situarà a Catalunya un dels seus centres internacionals de recerca per la millora en la detecció de les notícies falses (“fake news”), l’entitat d’estudis Pew Research ha fet públic un informe que afirma que dos terços dels enllaços publicats a Twitter cap a llocs web populars són publicats per programes automatitzats (“bots”) i no per persones humanes. Els programes d’edició de veu, d’imatge i de vídeo permeten a qualsevol usuari amb coneixements bàsics d’informàtica alterar documents per fer creure que determinades persones han dit o han fet coses que mai han passat realment.

Si l’objectivitat no existeix, la realitat tal i com la coneixíem fins ara deixarà d’existir aviat. Tots plegats ens haurem de fer la idea que aquells vídeos que ens arriben per Whatsapp o per qualsevol de les xarxes socials poden ser reals o poden ser falsos. La credibilitat de la font tampoc serà determinant: normalment aquests continguts ens arriben de persones dels nostres cercles pròxims, gent amb qui confiem i que probablement han compartit aquella notícia sense cap mala intenció. L’efecte de la bola de neu digital. A Catalunya, només durant el darrer any, hem viscut tota mena d’exemples de notícies falses sobre la situació social i política que han estat reenviades, retuitades o compartides amb passió per tots nosaltres.

Read More »

Anuncis

Samsung versus Fukuyama

Si quan Fukuyama va escriure sobre “la fi de la història” s’hagués centrat en la indústria dels telèfons mòbils d’avui, l’hagués encertada de ple. S’ha acabat la història.

Samsung ha presentat a Barcelona el seu nou mòbil de referència el Galaxy S9 i el seu germà gran, S9+. Ni l’un ni l’altre han aconseguit sorprendre en res. Totes les filtracions de les darreres setmanes havien deixat una idea prou clara del que veuríem el diumenge a la tarda a la Fira de Montjuïc.

El que ha presentat Samsung és un aparell meravellós tecnològicament amb un disseny espectacular. Té unes càmeres excepcionals i uns programes que permeten explotar-ne el rendiment. Però, tal com va passar amb la presentació dels nous iPhone, si el més destacat acaba essent veure com fem emojis en 3D de la nostra cara, és que poc més tenim per inventar.

S’ha acabat la història dels telèfons mòbils. Només durant l’any passat, Samsung va posar a la venda 22 nous models. Cada any veurem nous aparells que ens recordaran als anteriors fins que una nova tecnologia ens faci fer el salt endavant que presagien, des de fa temps, la realitat augmentada i la intel·ligència artificial.

Un 9/11 socialment digital

És impossible pensar que amb les eines de comunicació de les quals disposem avui s’hagués pogut canviar el gruix dels esdeveniments al voltant dels atemptats de l’11 de setembre del 2011 als Estats Units; de totes maneres, el que és segur és que s’hagués pogut canviar el curs de molts petits esdeveniments, de moltes petites històries personals,  gràcies a l’estat d’hipercomunicació en el qual estem immersos.

Si pensem en l’any 2001, probablement ens sorprendrà pensar que no exisita l’eina fonamental per a l’expansió de les xarxes socials o, ampliant-ho, dels mitjans de comunicació social: no hi havia telèfons intel·ligents a disposició del gran públic. No es podia navegar amb dades més enllà dels missatges de text i de veu deixats al contestador. L’iPhone va comercialitzar-se per primera vegada el 2007 i, per més que a molts usuaris Android convençuts ens dolgui, el telèfon d’Apple ha estat durant quasi una dècada el dispositiu que ha arrossegat la popularització de les pantalles tàctils, les aplicacions i, en conseqüència, les xarxes socials. L’any 2001, el mòbil de referència arreu del món era un Nokia de la línia 3000, aquells telèfons compactes, petits i gruixuts amb una pantalla monocrom que mostraven algun gràfic i permetien jugar a la “Serp”.

Read More »

Assistents virtuals

 

Assistents virtuals, així és com de moment anomenem els sistemes interactius que ens permeten relacionar-nos amb ordinadors a través de la nostra veu i del teclat com si es tractés d’un assistent en totes les activitats de la nostra vida que es poden dur a terme digitalment.

Què podem fer amb un assistent virtual? Es pot utilitzar un assitent virtual per fer qualsevol tipus de pregunta que es pugui resoldre amb dades disponibles a la xarxa o al seu propi sistema del que se’n podria anomenar “intel·ligència artificial”.

Podem demanar-li que ens informi sobre el temps, sobre notícies concretes i que ens les llegeixi en veu alta. Però també podem connectar-lo a altres aparells de l’internet de les coses i, en aquell moment, adquireix una dimensió completament nova: encendre i apagar els llums, l’aire condicionat o la calefacció a temperatures concretes, engegar o aturar la televisió i els reproductors de música amb un contingut concret, etc. Fins i tot, en terrenys  més pràctics poden servir de guies per a la cuina recordant llistes de compra i encarregant-les online, buscant noves receptes amb les seves quantitats i proporcions o fins i tot servir com a comptador de temps.

Els assistents virtuals més populars en l’actualitat són Siri d’Apple i Cortana de Microsoft, però la innovació de tenir un aparell propi, un dispositiu que està connectat a la xarxa i que a través dels seus altaveus serveix com a majordom virtual és que que probablement marcarà la diferència en els pròxims anys; en aquest terreny són pioners l’Amazon Echo amb la seva Alexa o Google Home amb el seu Google Assistant. Un estudi de Tractica afirma que acabarem el 2016 amb més de 500 milions de persones utilitzant assistents virtuals a tot el món; una xifra que agumentarà fins als 1.800 milions de persones el 2021.

Els androides somien xais elèctrics?

L’àmbit de l’ètica i la moral és el que està provocant debats més profunds respecte a la intel·ligència artificial i el comportament ètic de les màquines en cas d’accident. La previsible irrupció massiva a les nostres carreteres de cotxes amb capacitats per a autoconducció sense la intervenció de cap persona durant la pròxima dècada ha incrementat aquest debat transformant-lo en un tema molt pròxim i real.

Un equip del MIT està treballant en un projecte que han anomenat Moral Machine. Aquest és un d’aquells temes que genera vertigen després de pensar-hi una estona. Es tracta d’un estudi on tothom pot participar a través del seu lloc web per entendre com les persones valorem el comportament que un vehicle autònom hauria de tenir davant la possibiltat d’un accident amb víctimes mortals.
Read More »

5 dispositius per una llar més connectada

 

Una selecció de 5 gadgets d’això que anomenem internet de les coses (IoT) per posar a casa nostra i transformar-la en una llar més connectada i, potser, fins i tot, més intel·ligent. La llista de gadgets ve conjuntament amb la d’aplicacions per descarregar, ja que tots aquests aparells porten les seves aplicacions gratuïtes per configurar-los i gestionar-los.

  1. Nest Thermostat (aprox. 250€)

És probablement un dels primers i més fàcils exemples de projecte nascut en l’entorn de l’internet de les coses. Una empresa adquirida per Google comercialitza un termòstat intel·ligent que podem controlar des del nostre mòbil però que ell sol pot aprendre i ajudar-nos a utilitzar l’energia d’una forma més intel·ligent.

https://nest.com/uk/thermostat/meet-nest-thermostat/

  1. SeeNote (aprox. 100€)

El mix perfecte entre un iman de nevera i un post-it. Un aparell que s’engaxa a la nevera i que amb una pantalla tàctil de tinta electrònica ens va avisant de totes les coses que hem de fer. Sincronitza amb els nostres calendaris i tasques, però també amb altres dades automàtiques com la previsió meteorològica.

https://www.getseenote.com/

  1. Nest Cam (aprox. 200€)

Probablement alguns la recorden amb el nom de Dropcam, que és com es va fer popular abans que Nest i Google l’adquirissin. Aquesta càmera ens permet controlar a distància allò que passa a casa nostra des del telèfon mòbil en qualitat HD, per si ens cal ampliar alguna zona concreta de la pantalla.

https://nest.com/camera/meet-nest-cam/

  1. Twist  (aprox. 100€)

Una bombeta amb altaveu incorporat. Controlada des del mòbil a bombeta pot projectar llum amb tota mena de colors i intensitats, però, a més, pot emetre pel seu altaveu la música que tinguem al nostre dispositiu. Fins i tot pot arribar a sincronitzar el tipus de música que escoltem amb el color i la intensitat de la llum que projecta. El més sorprenent és que no necessita cap altra connexió que la que ja fem servir per les nostres bombetes normals.

https://www.hellotwist.com/

  1. Amazon Echo (aprox. 180€)

És probablement un d’aquells aparells que més ens acosta al futur en què les pel·lícules de ciència ficció ens mostraven una mena de robot central que controlava tot el que passava a casa i els seus amos només havien de donar-li ordres amb la veu. Doncs aquest aparell fa això, pot controlar tots els aparells intel·ligents que tenim a casa, encarregar la compra al supermercat, posar la música que nosaltres li demanem, programar gravacions dels nostres continguts de televisió preferits… això sí, de moment, haurem de parlar-li en anglès.

https://www.amazon.com/gp/product/B00X4WHP5E/ref=sv_devicesubnav_0

 

Pastilla blava o pastilla vermella?

 

La realitat virtual és una d’aquelles coses que sembla que hagi existit des que tenim memòria. Fa anys, dècades, que veiem a persones amb uns aparells grans enganxats davant dels ulls (alguns en diuen ulleres, d’altres en diuen cascos) que ens han de transportar a altres mons, altres universos. La veritat, però, és que fins avui la majoria d’experiències de realitat virtual eren un desastre; un frau, pràcticament.

Hi ha hagut moltes pel.lícules que han abordat la realitat virtual des del cinema. Segur que molts recordeu “The Lawnmover Man”, “Ell tallador de gespa”, de Brett Leonard estrenada el 1992, però també vam tenir “Virtuosity” del mateix director amb Denzel Washington del 1995 o “Johnny Mnemonic” també del 1995 amb Keanu Reeves. Després vam veure la magistral “Existenz” de David Cronenberg del 1999. De pel.lícules sobre una realitat digital paral·lela a la nostra n’hi ha moltes, però probablement, la que encapçalaria tots els rànquings és la primera part d’una trilogia que va suposar una autèntica revolució audiovisual: “The Matrix”.

Read More »