La nova normalitat

“El que pot semblar impossible per una generació, és el més normal per la generació següent”; tota una declaració de principis per començar l’esdeveniment que havia de redimir Samsung del pitjor any de la seva història.

L’ombra de les bateries explosives del Galaxy Note 7 va planar durant tota la presentació, tot i que no hi va haver cap menció explícita més enllà d’explicar el seu nou rigorós control de qualitat.

A banda de les penitències, Samsung va demostrar que és una les poques companyies amb capacitat de pensar més enllà. El nous Galaxy S8 són una sublimació de disseny i tecnologia. Els elements que l’envolten són de pura ciència ficció: el lector de retina per identificar-nos, el DeX (que permet convertir el telèfon en un ordinador de sobretaula), el visor de realitat virtual o la càmera de 360 graus.

Samsung ahir va marcar una fita definint quina és la nova normalitat en el món dels mòbils. Ara, Apple té uns quants mesos per intentar atrapar-la, si és que pot.

Anuncis

Google baixa del núvol

Google ha estat des de sempre una empresa digital. L’èxit global del seu cercador a finals dels 90 va marcar els passos de la majoria dels seus productes d’èxit: Gmail, Drive, YouTube o el sistema operatiu Android són tots serveis basats en la ubiquitat i l’accés a través de múltiples dispositius.

Amb la presentació d’ahir, Google fa el pas definitiu cap a la seva transformació en una empresa que dissenya i ven aparells. La intel·ligència artificial i la realitat virtual són els motors d’aquest canvi.

Els nous aparells marca Google en són el millor exemple: un telèfon mòbil d’última generació, unes ulleres de realitat virtual, un assistent digital que controla la casa intel·ligent o un amplificador de WiFi.

Els gegants digitals es transformen. Google deixa formalment de ser una empresa digital, com també han fet Microsoft o Amazon; i mentrestant Apple amplia els serveis online. Són 4 empreses amb uns inicis i una història completament diferents, però ben aviat seran impossibles de distingir.

Alibabà i els 40 hackers

Playstation, LinkedIn, MySpace i ara, Yahoo. Una llista que queda encapçalada pel robatori de dades personals de cinc-cents milions d’usuaris que Yahoo va fer pública ahir. És el robatori massiu de dades més gran dels quals se’n té coneixement.

De fet, la filtració es va produïr fa dos anys, l’any 2014, coincidint curiosament amb l’operació que Yahoo va dur a terme venent 140 milions d’accions d’Alibabà, el gegant xinès del comerç electrònic. Yahoo va transformar aquesta operació en un últim intent desesperat de salvar l’empresa que havia estat símbol de la revolució punt com de finals dels noranta. Trista ironia del destí. Fa dos anys, al mateix moment en què Yahoo es feia d’or amb la venda d’accions d’Alibabà, els quaranta hackers estaven entrant per la porta del darrera per pispar-li la cartera, les dades i ves a saber què més dels seus usuaris.

No se sap qui han estat els hackers ni quin és el país que, segons insinuen, els ha finançat. Tampoc com pot acabar la venda de Yahoo a Verizon pactada aquest estiu. Moltes perguntes, però només una certesa: si ets usuari de Yahoo, canvia immediatament la teva contrasenya.

Un 9/11 socialment digital

És impossible pensar que amb les eines de comunicació de les quals disposem avui s’hagués pogut canviar el gruix dels esdeveniments al voltant dels atemptats de l’11 de setembre del 2011 als Estats Units; de totes maneres, el que és segur és que s’hagués pogut canviar el curs de molts petits esdeveniments, de moltes petites històries personals,  gràcies a l’estat d’hipercomunicació en el qual estem immersos.

Si pensem en l’any 2001, probablement ens sorprendrà pensar que no exisita l’eina fonamental per a l’expansió de les xarxes socials o, ampliant-ho, dels mitjans de comunicació social: no hi havia telèfons intel·ligents a disposició del gran públic. No es podia navegar amb dades més enllà dels missatges de text i de veu deixats al contestador. L’iPhone va comercialitzar-se per primera vegada el 2007 i, per més que a molts usuaris Android convençuts ens dolgui, el telèfon d’Apple ha estat durant quasi una dècada el dispositiu que ha arrossegat la popularització de les pantalles tàctils, les aplicacions i, en conseqüència, les xarxes socials. L’any 2001, el mòbil de referència arreu del món era un Nokia de la línia 3000, aquells telèfons compactes, petits i gruixuts amb una pantalla monocrom que mostraven algun gràfic i permetien jugar a la “Serp”.

Read More »

Assistents virtuals

 

Assistents virtuals, així és com de moment anomenem els sistemes interactius que ens permeten relacionar-nos amb ordinadors a través de la nostra veu i del teclat com si es tractés d’un assistent en totes les activitats de la nostra vida que es poden dur a terme digitalment.

Què podem fer amb un assistent virtual? Es pot utilitzar un assitent virtual per fer qualsevol tipus de pregunta que es pugui resoldre amb dades disponibles a la xarxa o al seu propi sistema del que se’n podria anomenar “intel·ligència artificial”.

Podem demanar-li que ens informi sobre el temps, sobre notícies concretes i que ens les llegeixi en veu alta. Però també podem connectar-lo a altres aparells de l’internet de les coses i, en aquell moment, adquireix una dimensió completament nova: encendre i apagar els llums, l’aire condicionat o la calefacció a temperatures concretes, engegar o aturar la televisió i els reproductors de música amb un contingut concret, etc. Fins i tot, en terrenys  més pràctics poden servir de guies per a la cuina recordant llistes de compra i encarregant-les online, buscant noves receptes amb les seves quantitats i proporcions o fins i tot servir com a comptador de temps.

Els assistents virtuals més populars en l’actualitat són Siri d’Apple i Cortana de Microsoft, però la innovació de tenir un aparell propi, un dispositiu que està connectat a la xarxa i que a través dels seus altaveus serveix com a majordom virtual és que que probablement marcarà la diferència en els pròxims anys; en aquest terreny són pioners l’Amazon Echo amb la seva Alexa o Google Home amb el seu Google Assistant. Un estudi de Tractica afirma que acabarem el 2016 amb més de 500 milions de persones utilitzant assistents virtuals a tot el món; una xifra que agumentarà fins als 1.800 milions de persones el 2021.

5 dispositius per localitzar infants

 

 

Els problemes que pot generar la pèrdua d’un infant en qualsevol entorn s’han intentat solucionar amb tecnologia des de fa temps. El més habitual han estat els dispositius, anomenats “trackers” que utilitzen ones de ràdio o Bluetooth que funcionen perfectament en una distància curta. Els dispositius GPS, però juguen en una altra divisió ja que permeten posicionar exactament al nen en un mapa (o la seva última posició coneguda); aquests dispositius necessiten connexió mòbil i, per tant, permeten que el nen pugui fer una trucada de socors apretant un simple botó o a la inversa, a través de la demarcació “d’àrees segures” avisen quan en nen està sortint del seu espai. L’elecció dependrà de molts factors, començant pel caràcter del nen.

  1. FiLiP (aprox. 150€)

És un rellotge amb connexió 2G que té totes les funcions de localitzador i de zones segures. A través de dispositius Apple o Android podem localitzar-lo en qualsevol moment i permet que, per si hi ha més d’un nen, pugui tenir multiples perfils al mateix temps. Pot fer trucades a 5 números predeterminats. Aquí funciona només amb Movistar amb una quota de 12€ mensuals.

www.myfilip.com

 

  1. HereO (aprox. 200€)

Un rellotge que es sincronitza amb una aplicació d’Apple o d’Android per localitzar exactament la seva posició fent servir tecnologia GPS i WiFi; no pot fer trucades però sí disparar una senyal d’alerta. Aquest dispositiu porta una targeta SIM integrada que funciona a més de 120 països i, per tant, no s’ha de canviar de targeta si viatgem fora.

Sortirà al mercat aquesta tardor i requereix una subscripció mensual encara no especificada al seu lloc web oficial.

www.hereofamily.com

 

  1. Trax (aprox. 100€)

És probalbment el dispositiu més sofisticat que hi ha al mercat en aquests moments per a la localització d’infants. Es tracta d’una targeta rectangular molt prima que inclou un acceleròmetre, un giroscopi i un port miniUSB per a carregar-la. L’aplicació per a Apple i Android permet seguiment a temps real, alertes de velocitat i, fins i tot, un sistema de realitat augmentada per recerques de proximitat.

Requereix una quota de dades de 4 a 6 euros al mes a través d’una targeta SIM de prepagament que funciona en més de 30 països.

www.traxfamily.com

 

  1. My Buddy Tag (aprox. 40€)

Es tracta d’un braçalet de colors molt llampants que porta incorporat un localitzador Bluetooth amb una pila que dura fins a un any. Necessita que descarreguem l’aplicació al nostre telèfon mòbil i ens permet localitzar al nen a una distància màxima de 40 metres.

www.mybuddytag.com

 

  1. Tinitell (aprox. 150€)

Segurament, l’aparell amb un disseny més bonic i amb unes prestacions més estàndard. Es tracta d’un braçalet amb forma de rellotge (tot i que no és un rellotge) de disseny suec que funciona amb una targeta microSIM de qualsevol companyia que tingui xarxa de 2G. L’aplicació per Apple i Android permet geolocalitzar l’aparell en qualsevol moment. També  permet fer trucades a fins a 12 numeros només apretant un botó.

www.tinitell.com

Acid in the House

 

L’emoji ha viscut una revolució a partir de les aplicacions de missatgeria, però el primer emoji, aquell tan simple que mostra una cara somrient, conegut també com a Smiley és tan antic com la mateixa humanitat. Aquest cercle de color groc que mostra dos ulls i una boca somrient va ser també el símbol de l’Acid House.

Pels que van viure a finals dels 80, és impossible no recordar el boom de persones amb xapes de la cara somrient per tot arreu. Culturalment, tot i que es considera que l’Acid House va néixer als Estats Units, va ser en el que es va conèixer al Regne Unit com a Second Summer of Love: un període inclòs entre el 1987 i el 1989 on la música house, les drogues sintètiques variants de la meta-anfetamina i la festa van assolir el máxim impacte global que encara ressona avui en les raves d’arreu del món.

Curiosament, la portada del single “Beat Dis”, un dels referents dels inicis del moviment Acid va utilitzar l’Smiley en referència al còmic “Watchmen” d’Alan Moore i Dave Gibbons, amb la qual cosa, el cercle culturalment dispers es tanca i explota.

>  “BEAT DIS” – BOMB THE BASS

 

COMPLEMENT. Un excel·lent article de The Guardian sobre l’impacte del moviment Acid House al Regne Unit.

Acid House. The Dawn of a Rave New World.