La realitat relativa

L’objectivitat no existeix. Es pot parlar de precisar, de contrastar i, fins i tot, d’actuar de bona fe; però quan s’explica una història, sigui quina sigui, sempre passa pel filtre subjectiu de qui l’escriu o l’edita. Els mitjans de comunicació s’han enfrontat als seus desitjos de ser objectius de forma més o menys honesta durant dècades perquè es considerava que aquest era un valor essencial pels lectors, per l’audiència, pel públic. De totes maneres, la revolució digital ha canviat les coses fins a arribar al punt en què molts professionals de la comunicació es pregunten si l’objectivitat és un valor real que cal preservar. La credibilitat i l’objectivitat mai han estat lligades íntimament però els seus camins tendeixen a separar-se de forma constant cada dia que passa.

La mateixa setmana en què es fa públic que Facebook situarà a Catalunya un dels seus centres internacionals de recerca per la millora en la detecció de les notícies falses (“fake news”), l’entitat d’estudis Pew Research ha fet públic un informe que afirma que dos terços dels enllaços publicats a Twitter cap a llocs web populars són publicats per programes automatitzats (“bots”) i no per persones humanes. Els programes d’edició de veu, d’imatge i de vídeo permeten a qualsevol usuari amb coneixements bàsics d’informàtica alterar documents per fer creure que determinades persones han dit o han fet coses que mai han passat realment.

Si l’objectivitat no existeix, la realitat tal i com la coneixíem fins ara deixarà d’existir aviat. Tots plegats ens haurem de fer la idea que aquells vídeos que ens arriben per Whatsapp o per qualsevol de les xarxes socials poden ser reals o poden ser falsos. La credibilitat de la font tampoc serà determinant: normalment aquests continguts ens arriben de persones dels nostres cercles pròxims, gent amb qui confiem i que probablement han compartit aquella notícia sense cap mala intenció. L’efecte de la bola de neu digital. A Catalunya, només durant el darrer any, hem viscut tota mena d’exemples de notícies falses sobre la situació social i política que han estat reenviades, retuitades o compartides amb passió per tots nosaltres.

Read More »

Anuncis

Un 9/11 socialment digital

És impossible pensar que amb les eines de comunicació de les quals disposem avui s’hagués pogut canviar el gruix dels esdeveniments al voltant dels atemptats de l’11 de setembre del 2011 als Estats Units; de totes maneres, el que és segur és que s’hagués pogut canviar el curs de molts petits esdeveniments, de moltes petites històries personals,  gràcies a l’estat d’hipercomunicació en el qual estem immersos.

Si pensem en l’any 2001, probablement ens sorprendrà pensar que no exisita l’eina fonamental per a l’expansió de les xarxes socials o, ampliant-ho, dels mitjans de comunicació social: no hi havia telèfons intel·ligents a disposició del gran públic. No es podia navegar amb dades més enllà dels missatges de text i de veu deixats al contestador. L’iPhone va comercialitzar-se per primera vegada el 2007 i, per més que a molts usuaris Android convençuts ens dolgui, el telèfon d’Apple ha estat durant quasi una dècada el dispositiu que ha arrossegat la popularització de les pantalles tàctils, les aplicacions i, en conseqüència, les xarxes socials. L’any 2001, el mòbil de referència arreu del món era un Nokia de la línia 3000, aquells telèfons compactes, petits i gruixuts amb una pantalla monocrom que mostraven algun gràfic i permetien jugar a la “Serp”.

Read More »

Bing Bang

El cercador de Microsoft està apunt d’experimentar un dels canvis més importants des dels seus inicis. Un canvi amb el qual s’espera escurçar una mica la immensa distància que el separa de Google, una tasca gens fàcil a aquestes alçades de la partida. Google és el cercador més popular del món perquè ha estat, des de sempre, el més efectiu. Però més enllà de l’efectivitat, Google ha sabut posar-se al dia de forma constant, innovant en el seu algoritme de cerca i en tots els serveis afegits que un usuari pot necessitar a l’hora de buscar. De totes maneres, Google té un forat important en l’aspecte social de les seves cerques i aquest és el punt dèbil al qual Bing ha orientat tots els seus esforços.

A través del blog de desenvolupament del cercador de Microsoft s’ha fet públic el nou aspecte que adquirirà després de l’actualització. El nou format estarà dividit en tres columnes. La primera contindrà els resultats de la cerca a l’estil Google, la segona contindrà els continguts extra de la cerca com mapes o fotografies, també a l’estil Google, i la tercera conté l’autèntica revolució: la recerca social.
Read More »

La SOPA de la discòrdia

A l’estat espanyol, la coneguda de forma popular com a Llei Sinde es posa en marxa durant el primer trimestre de l’any amb els interrogants sobre les seves repercussions immediates i l’impacte que pot generar el boicot incentivat des de diverses plataformes digitals. Mentrestant, als Estats Units s’arriba a un moment clau de la seva particular Llei Sinde. El 24 de gener es debatrà al Congrés nordamericà el futur de la “Stop Online Piracy Act”. Aquesta nova normativa, coneguda pel seu l’acrònim SOPA, aspira a reforçar la persecució de la piratería digital otorgant al Departament de Justicia dels Estats Units poder per criminalitzar tota web que serveixi d’allotjament o enllaç de continguts digitals.

Read More »

El descompte milionari de Groupon

Groupon és l’empresa de moda en aquests moments a la xarxa. La sorpresa en rebutjar, el passat mes d’octubre, una oferta de compra valorada en 3.000 milions de dòlars per part de Yahoo va quedar en una simple anèctdota quan, fa poques setmanes, Groupon va rebutjar una oferta de compra per part de Google de 6.000 milions de dòlars.

Els directius de Groupon, segurs de sí mateixos, han deixat enrera les ofertes de compra i han aprofitat la dinàmica positiva que han generat aquests intents per a convertir-se en un dels negocis més desitjats de la xarxa obrint una ronda d’ampliació de capital per valor de 950 milions de dòlars.

Però què és Groupon? A què es dedica una empresa que pot duplicar el seu valor en només tres mesos?
Read More »

Quan val Twitter?

La primera vegada que vaig sentir parlar de Twitter, la persona que me’l va explicar ho va fer amb una frase clarivident. Em va dir: “Twitter és una aplicació fantàstica la qual encara ningú sap perquè serveix”. Això era l’any 2007. Tota una eternitat en el món dels negocis digitals. I el més interessant és que encara avui aquella frase de presentació continua essent plenament vigent. Twitter és moltes coses i cap de concreta i, el més greu de tot, encara no té un model de negoci clar.

Aquesta indefinició, de totes maneres, no ha fet enrere els inversors privats que aquesta setmana han valorat l’empresa propietaria de Twitter en més de 2.800 milions d’euros per aconseguir una ampliació de capital de més de 151 milions d’euros que li han de permetre guanyar temps i seguir treballant a la recerca de la rendibilitat.
Read More »